QUÈ SÓN LES AACC?

L’equip d’ HEMISFERI entenem les AACC com un conjunt de característiques que interactuen entre si. És a dir, les persones amb AACC no són només individus amb un QI elevat, sinó que es tracta de persones dotades amb un elevat potencial intel∙lectual, creatiu i amb unes determinades característiques emocionals entre les quals destaca la seva elevada sensibilitat.

Els nens i nenes amb AACC mostren un gran interès per aprendre, són curiosos envers tot allò que els envolta i sovint pregunten fins extenuar als seus pares o mestres. Són autònoms i persistents en els aprenentatges que capten la seva atenció. Mostren interès per tot allò que els suposa un repte i, per contra, els avorreix tot allò que suposi repetició.

A nivell intel∙lectual acostumen a desenvolupar el llenguatge i les destreses psicomotrius abans que els altres nens; les famílies solen explicar com varen començar a parlar de forma precoç, com utilitzaven estructures gramaticals complexes de forma correcta i com disposaven d’un vocabulari molt ric i acurat per expressar­se. A nivell motor, també solen començar a caminar abans que els nens de la seva edat i adquireixen ràpidament diferents fites evolutives.

Tanmateix, és molt important remarcar que hi ha nen/es dotats d’AACC que no mostren aquests signes de precocitat. Es donen casos en els que el que expliquen els seus pares és, per exemple, que varen començar a parlar o caminar més tard que els altres nens, però que quan varen començar ho feien perfectament, de forma molt correcta.

Sovint mostren des de ben petits una gran memòria, tant per fets de la seva vida com per retenir determinats coneixements, disposen d’un bon nivell de comprensió i el seu raonament lògic és notable. Aquesta gran capacitat per raonar fa que puguin tenir bones estratègies per sobrepassar els límits i per tant, cal que aquests límits siguin clars. Són imaginatius i creatius en les seves produccions, i aquesta creativitat es pot posar de manifest en els seus dibuixos, en la invenció d’històries, a l’hora de resoldre situacions difícils o conflictives, en jocs de construcció, en la fabricació d’invents o fent experiments... la creativitat va molt més enllà de l’habilitat per dibuixar.

Disposen d’una gran capacitat de concentració en les coses que els interessen i els suposen un repte; en contraposició, quan la tasca suposa repetició i no desperta el seu interès són molt poc persistents. Normalment, quan descobreixen la lectura i totes les portes que aquesta els obre els entusiasma llegir i, sovint, els agraden els llibres temàtics i no tan novel∙lats. Solen sentir­se atrets per temes com la mort, la natura, els animals, els experiments, els mapes i laberints, els idiomes i cultures molt diferents de les seves... entre moltes altres coses!

Mostren un alt nivell d’activitat, poden ser força inquiets a nivell motriu i dormir poques hores. Són conscients del perill i això fa que tinguin sovint actituds cauteloses davant les situacions que suposen un risc.

A nivell emocional, destaca la seva elevada sensibilitat, solen ser molt empàtics especialment envers el patiment dels altres i toleren amb dificultats les injustícies. Tenen un gran sentit d’allò que és just i injust. Des de ben petits els interessen les qüestions morals i socials. Solen ser força perfeccionistes en allò que connecta amb els seus punts d’interès i sovint es mostren competitius en el joc. Tenen molta dificultat per assimilar les frustracions i les equivocacions i poden patir por al fracàs, fet que fa, a vegades, que no afrontin desafiaments que no tinguin la certesa de poder resoldre satisfactòriament. A nivell social solen mostrar tendència a relacionar­se amb nens més grans o adults.

Es important tenir sempre en compte que els nens dotats d’AACC pateixen desfasaments entre el seu nivell intel∙lectual i altres aspectes de la seva personalitat. Les disincronies suposen un desenvolupament desigual entre diferents àrees de la persona i, aquestes disincronies, estan a la base de comportaments que a vegades provoquen perplexitat als adults que els envolten, ja que a vegades poden mostrar un gran maduresa i, alhora, reaccions extremadament infantils.

Estan descrites diferents disincronies però, per la nostra experiència, les més habituals són tres: disincronia interna, disincronia social i disincronia gràfica.

La disincronia interna es el desfasament entre el seu elevat desenvolupament intel∙lectual que fàcilment sol ser d’un o dos anys més del que correspondria a un nen de la seva edat cronològica i el seu desenvolupament emocional que correspon al d’un nen de la seva edat. Aquest fet fa que puguin entendre des de la raó aspectes que no poden digerir emocionalment. Aquesta disincronia sol provocar força malestar tant a ells mateixos com al seu voltant.

La disincronia social és el desfasament que experimenten respecte els seus iguals. Els nens amb AACC solen tenir un vocabulari molt ric, s’expressen correctament des de ben petits i tenen interessos que sovint es distancien força dels dels seus companys. Aquesta disincronia fa que a vegades els costi relacionar­se amb els nens de la seva edat i quedin aïllats del grup. Malgrat tot, hi ha nens dotats d’AACC que aconsegueixen adaptar­se al grup i es troben ben integrats.

La disincronia gràfica es dóna perquè, sovint, el seu pensament funciona d’una manera significativament més ràpida del que poden sovint la seva grafia sigui dolenta.

Són molts els mites i idees preestablertes que al llarg dels anys hem sentit persistentment en la nostre treball amb mestres i professors de les escoles amb les que col∙laborem per tal d’atendre als nens amb AACC. Tòpics que han fet molt mal a aquest col∙lectiu i a les seves famílies i que sovint han fet que no se’ls atengui correctament. En els darrers anys hem anat construint un llistat dels mites que més sovint arriben a les nostres orelles. Per tal de veure aquest llistat podeu clickar aquí.

La nostra experiència quotidiana ens mostra cada dia com quan no atenem les necessitats d’aquest col∙lectiu de nens i adolescents és quan apareixen dificultats en diferents àmbits de la seva vida provocant un elevat grau de patiment tant en ells com en les seves famílies. Per tant, les AACC no són sinònim de nens amb dificultats sinó que, aquestes, apareixen quan no es cuiden les necessitats que sorgeixen al llarg dels anys. Principalment, aquestes dificultats poden aparèixer en el context escolar, familiar, social o personal.

La insatisfacció escolar que pateixen no és en si mateix un trastorn del nen en el seu origen, sinó que més aviat està relacionat amb un sistema educatiu pobre que provoca la desmotivació envers l’escola i de retruc un baix rendiment acadèmic o un ritme de treball lent. Paral∙lelament, també veiem com el fet que l’escola els hi sigui poc estimulant fa que també apareguin determinats problemes de comportament dins i fora de l’aula.

La insatisfacció personal sovint apareix quan el significat que els pares o els mestres donen a les AACC és negatiu i el nen o adolescent percep que són aquestes AACC les que, lluny de reportar-los cap benefici, són una font de problemes. L’altre variable que fa que es sentin malament està relacionada amb la seva baixa tolerància a les frustracions que, unida al seu perfeccionisme i autoexigència, es converteix en una combinació que provoca bloquejos a nivell acadèmic quan no treuen els resultats que desitjarien, angoixa en moments d’avaluació, dificultats d’afrontar situacions en les que no es senten segurs o rabietes en els més petits quan s’equivoquen o perden en un joc.

A nivell social la sensació de sentir­se diferents de la resta, així con les disincronies socials de les que ja hem parlat, sovint fa que no trobin interlocutors vàlids i acabin per ser nens o adolescents solitaris, fet que realimenta de manera negativa les possibilitats de disposar d’unes bones habilitats socials i dificulta la sensació de pertinença al grup. Cal vigilar sempre que les expectatives que el seu entorn genera a vegades sobre ells, no dificultin la seva adaptació social, o que es converteixin en una fita que el nen no pot assolir.

A nivell familiar cal vigilar que les AACC no siguin viscudes o sentides com una font de problemes, i paral∙lelament recomanem no negar-les per por o desconeixement perquè llavors serà impossible atendre’ls com cal.

Un grup de psicòlegs especialitzats en l’atenció a nens i joves amb AACC vam construir un protocol d’identificació d’aquest nens. Es pot consultar a la pàgina web del Col∙legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC).